Ací estic de nou, disposat a comentar breument les impressions produides en el primer dia de projeccions d'aquest cada volta més ambicios festival.
La primera sensació que em va produir entrar al auditori, apart de la de sempre (pensar "aci no cabem tots"), fou la de vore que estavem davant una cuidada uniformitat estètica i un correcte desplegament de recursos humans.
Una volta començades les projeccions em vaig sorpendre i molt gratament amb la qualitat dels treballs.No sabria realment per quin decantarme si fora un membre del jurat... i es que entre el flaire mediterrani de "Brankal: sona la mar" de Sergio Tellols, la poesía visual de Sergi González en "Candela" o la excelent fotografia de "Trance" de Antoni Castelló sense oblidar la metáfora surrealista de Àlvaro Beltrán en "El fenómeno ovni vive" o la ambientació urbana de "Amistades que matan" es díficil tindre un únic curt favorit.
Menció especial per a la intensitat del discurs encara que breu de "La M manda" així com de la gran afició que dia a dia creix en aquesta ciutat.
En fí, espere que aquest festival seguisca el seu camí que com ja va dir el seu director té entitat propia com per a necessitar explicar molt més sobre ell.
2 comentaris:
em sembla molt bé tot el que dius,estic d'acord amb les teves opinions i em sembla molt interessant la teva forma de veure el cinema,però t'he de demanara que escrigues bé la nostra llengua,i no perquè jo siga Don Perfecto i ho sàpiga tot,sino perquè pense que molta gent pot llegir les teves opinions i per tant,aquestes poden tindre una certa influència lingüística en els lectors
Espere no ofendre't amb la meua opinió,i per cert,més enllà de premis i tonteries,a mi me va agradar molt el teu documental,pel tema tractat,molt interessant,i per la documentació aportada.Un 10!!
salut
Pues guapa o guapo, tindríes que deixar espais entre les comes. Un fans de Manzanet
Publica un comentari